només resta la espera

Ja sóm a diumenge, em llevo amb el so del campanar i el cel un pel encapotat... estic contenta perqué ja no hi ha res més a fer... no queden més llibres per entrar, sóc el que tinc, i no és molt. Els magatzems de llibres són buits i un to de sarcasme es dibuixa en els comentaris dels subdistribuidors: S'ho han endut tot, per tornar-ho demà passat...
Aquest any he intentat racionalitzar les compres i no ha servit de res, totes les comandes curosament estudiades han anat a parar a la brossa, la gent té massa feina i a deu dies vista hem diuen que hi haig d'anar personalment a fer les piles amb les meves pròpies mans i endur-m'ho jo mateixa... la sorpresa, quan d'entre les poques cues de volums faig una tria, es que al facturar-ho han retallat el nombre d'exemplars de 6 a 4 segons la mediàtica del títol..." N'hi ha d'haver per tothom, n'agafes masses" és la resposta que trobo quan demano una explicació. Vergonyós. Insòlit. Fa més de 15 anys que treballo amb aquesta gent i semblen llibreters de vell, cada any amb més polseguera a l'ànima.
No em preocupa massa. Ens adaptarem als nous temps, deixarem de teixir amistat i feina, que al final és la pela que queda a la caixa la que ens farà sobreviure un parell d'anys o potser més.Això també ho aplicaré a segons quins clients, que, igual que les amistats, n'hi ha amb les que no saps perquè perds el temps i d'altres que descuides per un excés de confiança.

Arriva el cavaller, la dama prepara el moneder!!!

S'acosta Sant Jordi, ara tot just ens queden 15 dies d'espera mentre els impressors apreten els motors, autors i editors aprofiten aquesta primaverenca festa per renovar els llaços amb els medis de comunicació. És la festa de l'amor i tothom s'estima a última hora, ves per on. Les noies s'afanyen a buscar una parella per aquest ball de llibres, espigues i roses on és quasi obligat el passeig per la Rambla, no importa quina, s'ha de lluïr, sortir mudat,acompanyat i aprofitar aquest desconte que s'ens ha negat tot l'any!!!
Tot i que aquesta festa me l'haig de passar pencant, encara que suposi un mes de sobreesforç, de matinar i anar a dormir tard, de menjar(si la venta afluixa i ens ho permet)un trist entrepà, és una festa ón tothom s'enrecorda que existeixen les llibreries.Tinc la botiga a vessar de gent, dues dependentes més, veig alguna gent com aquell que veu a un parent llunyà només per Nadal, i sobretot, aquella suficiència de saber el que és vol perque així li ha indicat el diari de bon matí, sí, trio un llibre com aquell que busca el plat del dia, però en aquest cas, el plat s'el fot un altre,i aquest altre acostuma a ser la teva parella...