dissabte, d’abril 18, 2009

La mort de la princesa

Estic nerviosa: masses llibres sobre el taulell, infinitat de títols que em cauen de les mans si goso llegir-ne les primeres planes. Jornades maratonianes, emprenyades varies amb distribuidors, editorials i clients. Un sou que no faria enveja ni a les caixeres del DIA, parlant de dia, el DIA (amb majúscules) és d'aquells que et fan rumiar; si de la sang del drac en va nèixer un roser, de la sang del llibreters són tacades les mans d'aquells que frisen per pertànyer al ramat que baixa com una riuada desde la plaça Catalunya per gaudir, a banda i banda, de taules parades amb els mateixos títols, les roses a més o menys preus prohibitius, les carantonyes del carterista atabalat, les trepitjades, el estar mort de gana i totes les taules ocupades...i desde l'altra banda del taulell, respostes monosílabes per l'excès de feina a la ingènua pregunta de que tal està aquest llibre.
Per després sentir-te que és el dia en que vens més de tot l'any, oi tant, es veritat, i em sembla TANT I TANT BO, que cada any, un cop fets els càlculs, em juro que no en farè més, de Sant Jordi.
Ara bé, ser llibreter es passar-se molts anys sense saber-ne, sentint que ets un ignorant, foten-te les mans al cap quan veus que la caixa s'omple amb la venta de paper, i la literatura... bè, això, ja es una altra cosa.

dimecres, d’abril 08, 2009

EL DERRUMBE

Acabo de leer "El derrumbe", un libro en el que no me hubiera fijado si no fuera porque estamos a las puertas de Sant Jordi y no me apetece hablar sin saber.El tema central(la violencia gratuita)da pie al autor a enseñarnos un crisol de gente cansada de sí misma, de lo que extraigo, tras recordar la anterior novela del autor, que es un escritor de historias tristes, de andar mirándose los pies. Aún así no he podido evitar terminarla ni entristecerme enormemente cuando la desgracia se regodea en uno de sus protagonistas, lo que dice mucho a su favor. (Sigo pensando que 20 ejemplares son demasiados)

dimarts, de març 03, 2009