Estic nerviosa: masses llibres sobre el taulell, infinitat de títols que em cauen de les mans si goso llegir-ne les primeres planes. Jornades maratonianes, emprenyades varies amb distribuidors, editorials i clients. Un sou que no faria enveja ni a les caixeres del DIA, parlant de dia, el DIA (amb majúscules) és d'aquells que et fan rumiar; si de la sang del drac en va nèixer un roser, de la sang del llibreters són tacades les mans d'aquells que frisen per pertànyer al ramat que baixa com una riuada desde la plaça Catalunya per gaudir, a banda i banda, de taules parades amb els mateixos títols, les roses a més o menys preus prohibitius, les carantonyes del carterista atabalat, les trepitjades, el estar mort de gana i totes les taules ocupades...i desde l'altra banda del taulell, respostes monosílabes per l'excès de feina a la ingènua pregunta de que tal està aquest llibre.
Per després sentir-te que és el dia en que vens més de tot l'any, oi tant, es veritat, i em sembla TANT I TANT BO, que cada any, un cop fets els càlculs, em juro que no en farè més, de Sant Jordi.
Ara bé, ser llibreter es passar-se molts anys sense saber-ne, sentint que ets un ignorant, foten-te les mans al cap quan veus que la caixa s'omple amb la venta de paper, i la literatura... bè, això, ja es una altra cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada