MOTIVACIÓ

L'avi (l’Emili) era llibreter (el seu pare ja ho era), el pare també es llibreter. Jo, de petita, imaginava que un dia ompliria de menjar la botiga, tancaria la porta d'accés al carrer i no en sortiria sense haver llegit tot el que hi havia: em fascinava la botiga i el seu assortit: des de còmics, a clàssics, fins novel·letes de duro.

He crescut envoltada de llibres en piles marcades per col·leccions o preus; separats per idiomes o temàtiques:

molts, marcats com vaques de l'oest amb el tampó brut de pols i tinta del segell de la botiga.

El meu avi llogava llibres, no era amic de propietats a llarga durada: de fet, d'això s'alimenta el llibreter de vell, d'allò que ara mateix fa nosa a alguns i els manca a d'altres.

Redistribució de cultura, en deia, i marcava, amb un toc de tinta, la nova lectura al costat invers on anotava amb un codi inventat per ell el preu que n'havia pagat d'entrada.

Això ha canviat radicalment: les eines i canals d'oci s'han multiplicat desaforadament, la tecnologia i el llenguatge han canviat tantíssim que podem afirmar amb rotunditat:

 la realitat sempre supera la ficció

Quan somiava en ser llibretera, mon pare, (sempre tan prudent) venia rescatar-me del meu atac de bovarisme i em recordava: "dels llibres no es menja"

He menjat d'altres feines fins als 25, i, acabat el meu creixement, el pare va consentir que malvisqués dels llibres.

Ara que ja sóc gran, he de dir que no li faltava raó: si les racions són discretes i no tenim masses inquietuts gastronoprohibitives, dels llibres es menja, però també es sua.

I és el que he fet fins ara, suar i desenvolupar una musculatura envejable, de cap també; han estat els clients, comercials, els catàlegs, els diaris, els altres llibres, juntament amb la meva curiositat, els meus mestres en els més de disset anys de frenètica activitat llibretera: fins fa poc, que ja somiava en sortir de la botiga i dedicar-me a veure què fan els altres, com s`ho munten, com escriuen, parlen, organitzen, com s'inspiren (els llibreters, com capellans i mestres, també tenim les nostres crisis) per poder oferir al sector una opció de qualitat.

Malgrat els anys i la duresa de l'ofici, em reafirmo: no en tinc prou, vull saber-ne més.